Adonais Elegia a la mort de John Keats XXXIX Pau, pau!, no és mort, no dorm encara –ha despertat del somni de la vida–; nosaltres som, perduts en visions de tempesta, els qui lluitem sense profit amb els fantasmes, i en transport foll, clavem el coltell de l’esperit en no-res invulnerables. Nosaltres ens podrim
Elscants de mort. El grup de poemes que va del número XCII al XCVII, i que, d'ençà del segle XVI hom sol anomenar els «cants de mort», ha estat l'objecte de tan sols un grapat d'estudis breus, no obstant el seu alt valor poètic. Això es deu en part a la dificultat de situar-los com a gènere, de relacionar-los amb una tradicióEljove Daniel Villena viatja amb la seua famÃlia per passar les vacances en un poblet a la vora del mar. Allá entra en contacte amb un xaval estrany que apareix i desapareix de
explicartan detalladament que significava la mort però, en canvi, ara, quan la mort ha passat a ser un fet allunyat de la realitat dels infants, ens trobam que és necessari parlar-ne i contestar totes les qüestions que els infants puguin tenir. A més a més, el nostre vocabulari referent a la mort ha anat canviant de manera errònia per talLamort queda enfonsada davant els valents; Tenen una vida que la mort no pot prohibir. La pau, el meu cor de Rabindranath Tagore; La pau, cor meu, deixa temps la separació sigui dolça. Que no sigui una mort sinó una integritat. Que l’amor es fongui en la memòria i dolor en cançons. Deixeu que acabi el vol pel cel al plegament de les Laprotagonista, la Colometa, a l’inici de la novel·la és una noia jove, innocent, que se’n va a la plaça del Diamant a celebrar la Festa Major i, després la seva vida comença a canviar progressivament, aixà com també ella i els seus pensaments i sentiments. La modificació del seu entorn extern (la guerra) i el seu entorn més DknVA. 229 147 177 346 407 477 48 452 378